El llimoner és originari de les valls del sud de l'Himalaya, des d'on va ser importat pels àrabs a Europa. Cal saber que el llimoner era desconegut per grecs i romans i va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat en occident fins després de la conquesta àrab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació. És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya i Turquia. A l'hemisferi Sud cal destacar Argentina, Xile i Sud Àfrica. És un arbre perennifoli,de 2 a 7 metres d'alçària, de capçada arrodonida, amb les branques sovint espinoses, flexibles i amb punxes. L'arrel és un eix vertical amb nombroses arrels secundàries que neixen en desordre i el tronc és gruixut amb l'escorça grisa, llisa o aspra i brillant. Les fulles són simples, el·líptiques, coriàcies, bastant llargues, de 5 a 10 cm, amb el pecíol poc o gens alat i amb el marge gairebé enter o lleugerament dentat. Són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada