diumenge, 31 de juliol del 2011

JULIOL ACABAT, AGOST ... QUE ENS RESERVES.

Quants dies sense  res de nou al blog. Molt em temo que s'hi han fet teranyines....

Per cert no us heu fixat en la forma d'una teranyina? No us recorda altres coses?

 En un petit poble de Granada a la voreta del mar vaig fotografiar unes orenetes que volaven amunt i avall  però que, a estones, s'aturaven sobre algun fil.
Jo pensava que totes pertenyien a la mateixa espècie però, mirant les fotos detingudament, he pogut  observar algunes diferències. He fet una consulta a l'Alba, una ornitóloga que ja us vaig presentar anteriorment, i gràcies a la seva col·laboració he descobert que es tractava de tres espècies d'orenetes diferents que habitaven en el mateix indret.


Aquí les teniu!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

 

 ORENETA CUABLANCA, ORENETA VULGAR I ORENETA CUA-ROGENCA.

Els seus noms científics són molt bonics però una mica dificils de recordar . Pots intentar associar-los. Vinga!!!! Intenta-ho
1- Hirundo Daurica
2- Hirundo Rustica
3-Delichon Urbica
En aquest poster es poden identificar les tres espècies, relacionant les fotos i les il·lustracions. Prova-ho.



 Voleu llegir un bonic poema? 
Doncs enfileu les ulleres al nas , qui en porti com jo, i tothom els ulls oberts de bat a bat
que aquí teniu un poema ben rimat.


L'oreneta matinera,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.

Si t'hi has fixat bé per  a la musicalitat d'aquest poema és essencial el gènere gramatical del nom de l'ocell, en aquest cas femení. És curiós observar que aquest poema es podria aplicar a qualsevol altre ocell el nom del qual sigui femení. Ja sé que algú estarà pensant coses com aquestes:

- L' àliga  marcencapot ser matinera  però.............. no refila de cap manera.
- La garsa pot llevar- se amb la llum primera, però la seva veu  és cridanera.
- L'òliba dorm de dia , fa feina de nit, i el seu cant és un  esgarrifós crit.
Però i la mallerenga.????????? Prove-m'ho

La mallerenga  matinera,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.

Oi que també queda bé? També quedaria molt bé per a la cadernera
Però pel  pardal??????

El pardal matiner,
sigui estiu o primavera,
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refilera,
al fil de la llum primera.

Com es pot observar com que el nom "pardal" és masculí  la rima desapareix entre el 1r i 2n vers.

Però de ben segur que es pot recuperar la rima substituint algunes paraules i fent petits canvis. Per exemple...

El pardal matiner,
sigui estiu , primavera, tardor o hivern
per llevar-se el sol no espera,
i refila, refiler,
al fil de llum primer.

Oreneta, pardal, mallerenga, àguila marcenca, òliba, garsa

Reconeixes aquestes aus ? 








Clica aquí i veuràs moments de la vida l'oreneta


i si vols sentir el seu cant aquí sota




dissabte, 16 de juliol del 2011

EL MANDALA

 El curs passat i coincidint amb la festa de la diversitat, al Cicle Mitjà vam composar un gran mandala sobre una catifa. La forma la vam anar confegint basant-nos en algunes idees i conceptes de geometria plana.
 En acabar la festa ningú volia retirar-lo però finalment ho vam haver de fer. Però la gran sorpresa va ser que sobre la superfície de la catifa va aparèixer un bonic dibuix format per les restes que havien deixat els materials usats, gràcies a que la cola usada per enganxar els materials hi havia quedat adherida.Hem aprofitat aquesta troballa inesperada per construir un mural que representi les idees que vam utilitzar per fer el mandala. Hem hagut d'esperar un any per fer-ho.En el curts videos pots veure els nens i nenes que s'han reunit començant a treballar.



Dividint l'estora en quatre quadrants es pot observar millor el contingut del mural






Sector 1

Sector 2
Sector 4

Sector 3

dilluns, 11 de juliol del 2011

TREBALL DE RECERCA : UNA PLANTA DE L'ENCIAM BEN AMANIDA...

TOTES LES MIRADES POSADES EN UNA PLANTA

Abans d'acabar vam dur a terme un treball de recerca consistent en treballar sobre alguns aspectes de la planta de l'enciam. Ens vam repartir per grups i durant uns dies vam anar desenvolupant el treball.
                            LA FLOR
Quan sortíem a recollir informació sobre la flor per fer-ne una representació, no tots els nens i nenes trobaven la mateixa quantitat de pètals. De fet vam aparèixer tres quantitats: 25, 26 i 27 pètals.
Algun/a company/a va comentar que això no és possible, perquè totes les flors d'una mateixa planta han de tenir un nombre de pètals igual. Per exemple totes les flors de la malva en tenen 5 de pètals.
També és cert que la proporció de comptatges de resultat 17 era molt superior als de 15 i 16.
Buscant alguna explicació anàvem aportant opinions:
- Alguns no compten prou bé.
-Jo he comptat dues vegades la mateixa flor i m'ha donat el mateix resultat: 16.
- Jo penso que alguns pètals han caigut al terra.
- Això és veritat jo en vaig veure de pètals al terra.
-Jo penso que és el número més gran, el  17 i que una flor adulta té 17 pètals


Per dibuixar la flor cal marcar un centre i fer 16 girs de 22.5 graus
De veritat té 16 simetries???


Un grup ha fet una flor de fang seguint el dibuix anterior

Cap dels números que podrien representar la quantitat de pètals és un número de la successió

Hem buscat la forma de representar qualsevol número de la sèrie de Fibonacci   Fn = Fn-1 + Fn-2  i funciona així: F10=F9+F8 i mirant la foto superior podem escriure  F10=34+21=55
La sèrie representada per un diagrama de barres
També hem fet una representació amb una gràfica en un full quadriculat i els números 15, 16 i 17 estan entre el 13 i el 21 que si són números de Fibonacci.


Aquest és un senzill dibuix de la planta a escala 1:10, tot  prenent l'alçada com la longitud que volem representar., però sabem que per fer-ho bé totes les distàncies de la planta s'haurien de fer 10 vegades més petites.


El cap només té un pla de simetria
Quantes simetries radials tenen les flors??








Flor de l'edelwais 7pètals i 7 simetries
Com es pot veure a les imatges,  tant si la flor té un nombre parell o senar de pètals, el número de simetries coincideix amb aquest nombre, és a dir 5pètals => 5 simetries
El grup que intenta explicar les simetries calculant la meitat  de les quantitats de pètals          15 / 2 = 7,5    16 / 2  = 8         17 / 2 = 8,5
hauria d'explicar com afecta la divisió (la partició) a la forma de la flor. Depenent de l' eix que utilitzem  formem una simetria o una altra. A veure si es pot comprendre amb aquest exemple:
Aquesta flor de 3 pètals està dividida per un eix de simetria   (1+0.5) + (1+0,5) = 1+1+0,5+0,5 =3 pètals




Un  pètal sencer i mig pètal en cada part
Aquesta flor de 3 pètals presenta 3 simetries i totes són iguals
Aquesta altra flor de 4 pètals presenta 4 simetries però de 2 tipus diferents:


                       ( 1 +0,5 + 0,5) + (1 +0,5 + 0,5) = 1 +1+1+1 = 4

 Aquesta simetria de la mateixa flor té una forma diferent: 2 + 2 = 4

                            
 En aquestes imatges cada grup presenta el seu treball davant de la resta de la classe.









                     FELICITATS A TOTHOM!!!!
Per acabar i arrodonir hem fet una conversa per poder valorar com ha viscut cadascú l'experiència de fer un treball en equip i així també poder  recollir  algunes de les actituds i valors que cal posar en joc quan treballem al costat dels altres i que ajuden a fer una bona feina.
Estem d'acord que el treball és el resultat de sumar petites coses i que quant millor ens comuniquem millor serà .
Algun grup ha reconegut que no han fet tot el possible per trobar-se i com va dir l'Ana: -només veure alguns treballs m'he adonat que no ens havíem esforçat prou.
El treball és com una planta, florirà si som capaços d'alimentar-la amb un adob molt especial.

Ens ha agradat molt treballar junts i tothom està d'acord en que cal repetir-ho.