Hola Charlots- Investigadors:
Avui tafanejant en aquest món ornitomàgic i gràcies al contacte que seguim mantenint en Jaume , en Fede i jo( Iñaki), he tingut accés a una foto molt bonica que de seguida m'ha portat un allau de records. Aquest ocell de la foto gaudeix d'un estat de salut perfecte...però recordeu aquell altre ocell, que un matí de primavera-estiu va arribar a la nostra classe en una capsa de cartró?. Venia molt malferit, i la companya que el portava arribava una mica trista, però amb la confiança, de poder-lo ajudar.
Podeu fer memòria del nom d'aquest ocell ?
Ja sabeu de quina companya de la classe us parlo?
Per fer-ho més fàcil ....el seu nom castellà és
"Chotacabras europeo"(Caprimulgus europeus)
Aquests dies en Fede ens volia convidar, als Charlots, a sortir al capvespre per poder sentir el seu
cant tan peculiar. Si voleu anar entrenant l'oïda, ara ,podreu sentir-lo fent un clic aquí sota.
Cant del Caprimulgus
UNA MICA D'INFORMACIÓ PER A REFRESCAR
En la Península Ibérica habitan dos especies de esta peculiar familia de aves (Caprimulgidae) que son conocidas como “Chotacabras”, ya que, al verlas volar al atardecer frecuentemente sobre el ganado que se apacentaba en los pastos, las malpensadas gentes creían que durante la noche se dedicaban a succionar furtivamente la leche de las ubres de las cabras, con su ancha y enorme boca . Pero, en realidad, estas beneficiosas y discretas aves sólo se dedican a atrapar y devorar en vuelo los insectos que el ganado levanta a su paso.
El Chotacabras gris o europeo (Caprimulgus europaeus) habita en las zonas más húmedas y boscosas del norte peninsular y de las montañas, mientras que el Chotacabras pardo (C. ruficollis) prefiere los eriales y secarrales del sur.
Ambas especies se camuflan a la perfección cuando yacen echados sobre el suelo, durante su descanso diurno, como se puede comprobar en la foto, en la que resulta francamente difícil localizar al mimético Chotacabras europeo.
Desgraciadamente, la forma más frecuente de ver a estas aves es cuando yacen muertas sobre la carretera, tras haber sido atropelladas por los coches, durante la noche.
Com va la memòria? Aneu recordant? A veure si aquestes imatges us ajuden.
 |
| Aquest és el diagrama que vam utilitzar per representar la història. Segur que us ajuda a recordar |
 | |
| La Paula no pot contenir els nervis.Està parlant amb el C.RF.S i |
 |
| Aquest és un dels treballs que vam realitzar sobre aquesta au. Saps que representa? |
 |
| L'ocell no té practicament movilitat però és viu |
De seguida decidim trucar al Fede amb el mòbil. Resulta que està treballant i no pot deixar la feina. Però ens proposa que truquem al Jaume Soler i així ho fem.
Afortunadament el trobem a casa , s' ha de dir que viu a prop de l'escola, i ens diu que en uns minuts estarà amb nosaltres.
Com es pot veure a la foto mentre l'esperem aprofitem l'estona per identificar-lo usant les guies d'aus.
No ens costa gaire trobar el seu nom: Enganyapastors(Caprimulgus Europeus)
 |
| Quan el deixes sobre una superfície no és mou |
 |
| També aprofitem per prendre-li algunes mesures. En David medeix la llargada, és a dir, la distància entre la punta del bec i l'extrem de la cua. |
 |
| Quan arriba en Jaume el primer que fa és examinar l' ocell i de seguida trucar per telèfon als Agents Rurals |
 |
| Podem comprovar que té una envergadura, amb les ales obertes, considerable. De fet descobrim una relació molt curiosa entre les longituds que hem mesurat del cos de l'enganya pastors. |
Si L és la longitud (bec-cua) i E la distància entre les puntes de les ales quan estan obertes hem comprovat amb molta aproximació que E = 2 x L o també L = E : 2. És a dir:
La llargada és la meitat de l'envergadura i això obliga a que l'envergadura sigui el doble de la llargada.
En les següents fotos es pot apreciar l'aventatge de tenir una extensió d'ales tan considerabl: vol silenciós i poca despesa d'energia
 |
| Mascle |
 |
| Femella |
 |
| Mascle |
En Jaume ens ensenya que entre la parella d' enganyapastors hi ha algun dimorfisme que permet diferenciar el mascle de la femella.
 |
| Ja has descobert la diferència més destacada? Efectivament les taques blanques de les ales apareixen ben contrastades en el mascle, sobretot, quan està en vol. |
 |
Busquem en les plomes les taques blanques i no les trobem |
 |
| En Jaume diu que si és una femella potser ja està cobant o ha cobat ous i té placa incubatriu |
 |
| És possible que al terra del bosc hagi deixat dos ous... |
 |
| ... o que li esperi un pollet afamat |
-És mol petit- diuen alguns nens de la classe.
TAMBÉ ENS EXPLICA UNA PARTICULARITAT D'AQUESTA AU
 |
| L'UNGLA D' UN DIT A ADOPTAT UNA FORMA DENTADA COM SI FOS UNA PINTA |
 | |
| En aqusta il·lustració queden resaltades les característiques particulars de l'enganyapastors: 1-Vol silenciós. 2- Gran boca.3- Plomatge críptic(mimètic). 4. Ungla dentada |
L'ocell segueix inconscient amb els ulls tancats. És viu perquè el cor li batega i té el cos calent, tot i que segons el Jaume ha perdut temperatura corporal
De cop i volta li obre el bec i apareix una boca immensa
LA BOCA ÉS UN COM UN EMBUT MOLT AMPLE, UNA TRAMPA VOLADORA
 |
| SEGURAMENT ELS BIGOTIS TENEN ALGUNARELACIÓ AMB LA CACERA D'INSECTES VOLADORS |
 |
| lA BOCA OBERTA ÉS UN PARANY PERFECTE |
 |
| NO ÉS DIFÍCIL IMAGINAR COM UN INSECTE ACABA AL FONS DE LA BOCA |
 |
| AQUEST ENGANYAPASTORS MOSTRA LA SEVA LLENGUA. |
 |
| La xeringa deixa delicadamente l'aigua a la boca |
 | |
| Mentre esperem l'arribada dels Agents alguns companys fan un petit mural a la pissarra per desitjar bona sort a l'ocell |
 |
| La Teresa arriba i examina l'ocell ferit. Diu que el troba molt fluix |
 |
| L'agent truca al centre de recuperació de la fauna salvatge, comunicant la seva arribada amb l'animal ferit. També li passa tota la informació que ha pogut recollir. |
 |
| L'endemà truquem als veterinaris. L'ocell no ha pogut sobreviure |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada