GERNIKA

El guernica de Picasso(clik)

Guernika és una petita població basca siuada a la província de bizkaia. Un fet històric, un crim històric i la representació pictòrica d'aquest crim contra la humanitat, pintada per Pablo Picasso, han fet d'aquesta vila un indret universalment conegut.

Bombardeig de Gernika(clik)

Imatges del bombardeig

Video muntatge(Val la pena veure'l)

Gernika després del bombardeig

Horror a Gernika

Mikel Laboa (cançó)
Mikel Laboa acompanyat d'una guitarra i una voz desgarradora, expressa l'horror, la por, la desesperació, la crueltat. Tanca els ulls i sent els crits de dolor de gent humil , els motors dels avions assessins i la indignació de la humanitat davant del terror de la guerra. Aquesta cançó és un senzill homenatge a les víctimes de la bogeria de la guerra.


Una vegada més el  pensament popularitzat pel filòsof Hobbes s'havia fet realitat: "Homo hominis lupus est"

Homo homini lupus est

Homo homini lupus est és una locució llatina d'ús actual que significa "l'home és un llop per a l'home". És originària del comediógraf llatí Tit Marci Plaute (254 aC. - 184 aC .) en la seva obra Asinaria, on el text exacte diu:
"Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit."
(Llop és l'home per a l'home, i no home, quan desconeix qui és l'altre).
Va ser popularitzada per Thomas Hobbes, filòsof anglès del segle XVII, en el seu obra Leviatán, que diu que l'egoisme és bàsic en el comportament humà, encara que la societat intenta corregir tal comportament afavorint la convivència. Sovint s'assenyala equivocadament a aquest filòsof com autor de la cita. Es cita amb freqüència quan es fa referència als horrors dels quals és capaç la humanitat amb si mateixa.

Plauto decía, hace 2200 años: Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit, lobo es el hombre para el hombre, y no hombre, cuando desconoce quién es el otro.

Los cientos de refranes, sentencias y dichos sobre el lobo son, en realidad, ajustes de cuentas del hombre con su conciencia, en la esperanza de que algún día las personas no sean una manada sin sentimiento.

• Muchos que parecen corderos, son lobos carniceros.
• Quien con lobos anda a aullar aprende.
• Asno de muchos, los lobos se lo comen.
• Los aduladores se parecen a los amigos como los lobos a los perros.
• Quien conoce a un lobo conoce a todos los lobos, quien conoce a un hombre, sólo a uno conoce.
• Hazte cordero y te comerán los lobos.
• Muda el lobo los dientes y no las mientes.
• Ir a matar lobos no es para bobos.
• Los lobos y los curas son de un tamaño que en las noches oscuras hacen el daño.
• En enero, siete lobos por el sendero.
• El lobo es arisco pero a otro no le da mordiscos.
• Verle las orejas al lobo.
• Meterse en la boca del lobo.
• Quién lobo nació, lobo murió.
• Ni de malvas buen vencejo, ni de estiércol buen olor; ni de niños buen consejo, ni de lobas buen amor.
• El lobo no tiene casa: donde le toma la noche, allí se la pasa.
• Por los Santos, la nieve por los altos y los lobos por los bajos.
• Cuando vuela el águila liebrera, el lobo anda en vela.
• Más daño hace el lobo callando que el perro ladrando.
• La amistad del lobo y el mal perro, la paga el cordero.
• El lobo de amaño, donde mora no hace daño.
• Lobos aullando, pastores en vela.
• Del lobo los caminantes, procuren andar distantes

Por eso ahora, después de haber sido exterminado de la península ibérica, los niños ignoran qué quiere decir eso de ¡que viene el lobo! que se decía antes, compitiendo en terror con el sacamantecas, el ogro, el coco y con el hombre del saco.
És curios com l' home pot fer girar la truita i fer passar per assessí a un animal que al final ha acabant essent la seva víctima ja que l'ha portat a un pas de l'extinció. Ha creat un refranyer que presenten al llop com un animal sinistre i carnisser.

L'observació sistemàtica de la seva conducta ha demostrat que és un animal, sensible, social i de notable intel·ligència.

El lobo ibérico(clik)

Imagenes para desmitificar la mala imagen del lobo(cliK)

URDAIBAI

 

BIZKAIA ESTÀ DIVIDIDA EN 7 COMARQUES

PER SABER ALGUNA COSETA MÉS SOBRE AQUESTA DIVISIÓ PODEU CLICAR AQUÍ

COMARQUES DE BIZKAIA

Sukarrieta en contrast amb Sestao és un poblet situat en una  zona en que, tot i el  procés d'industrialització, el món natural ha mantingut un  grau de conservació acceptable. Com ja vaig esmentar en una publicació anterior està ubicat en el territori d'Urdaibai que està catalogat com "Reserva de la biosfera".
Les seves marismes són un refugi important per a moltes aus migratories.
Si voleu fer un curt recorregut turístic podeu visionar aquest video

Visita a Urdaibai

Per la curiositat que tinc per les aus volia apropar-me a les marismes buscant un  guaita per poder observar-les i fer alguna foto. Vaig cercar informació i vaig seguir algunes indicacions

Observatori d'aus de "San Cristobal"

També vaig seguir un itinerari autoguiat

Itinerari autoguiat per les marismes d'Urdaibai

Caminant per arenals però envoltat d'una  frondosa vegetació vaig  anar a parar a una guaita

Observatori de" San Cristobal"

Sembla mentida però enmig d'aquell entorn natural vaig ser rebut per un petit llangardaix vert que es movia tranquil·lament per les fustes de la guaita, aliè a la presencia humana. Això em va permetre fer unes fotos especials

Aquest exemplar  d'acord amb les seves característiques era una cria.
Si teniu més curiositat...

Langardaix vert( Laserta viridis) 

Si vols veure unes fotos del festeig nupcial d'una parella de llangardaixos clica!!! Saps diferènciar el mascle de la femella

Aparellament del llangardaix vert

 De la guaita estant vaig poder fer alguna foto

Bec-planer menut( Espàtula menor)

Una parella de bec-planers en maniobra d'aterratge en un fangar

Mallarenga Blava(http://ca.wikipedia.org/wiki/Mallerenga_blava)

Possiblement un mosquiter

Bernat pescaire(http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_pescaire)

Becut(http://ca.wikipedia.org/wiki/Becut)

Els números i els ventalls

Els números i el que representen sovint són com  un ventall tancat.
Cal obrir-los, desplegar-los a fi de descobrir que amaguen. De vegades no amaguen res d'especial, però quan els obrim, la realitat ens ofereix una cara molt diferent. La realitat pren relleu.
Un exemple pot ser un petit article aparegut en un diari català.

"Un de cada quatre infants a Catalunya estroba en risc de pobresa"

Per poder aprofondir en el significat  d'aquesta informació necessitem un cens actualitzat de Catalunya.
Cliqueu en aquesta adreça si us plau:
Cens de població de Catalunya

Edats	Homes	Dones	Total
De 0 anys	43.629	40.081	83.710
D'1 any	46.357	43.384	89.741
De 2 anys	43.656	41.008	84.664
De 3 anys	43.429	40.838	84.267
De 4 anys	42.676	40.062	82.738
De 5 anys	41.606	39.738	81.344
De 6 anys	40.554	38.175	78.729
De 7 anys	38.582	36.556	75.138
De 8 anys	37.502	35.667	73.169
De 9 anys	37.607	35.927	73.534
De 10 anys	36.294	34.590	70.884
De 11 anys	35.203	32.702	67.905
De 12 anys	35.257	33.118	68.375

Centrem l'atenció en nens i nenes de11i 12 anys. són nens i nenes com vosaltres de5è i 6è de primària.
Les operacions numèriques seràn allò que obri el ventall i dongui aire fresc a la realitat..

Sumant aquestes xifres sabem que a Catalunya habiten  més d'un milió d'infants d'edats entre 0 i 12 anys,exactament 1014189 , dels quals 136.280 són de la vostra edat. Si apliquen la norma matemàtica continguda en la informació de diari, la quarta part d'aquestes quantitats representarien a infants amenaçats per la pobresa. És a dir 253547 infants entre 0 i 12 anys  dels quals 34070 pertanyen a edats entre 11  y 12.
Quan el bano es desplega i la relació de proporcionalitat amplifica les xifres, la realitat s'amplifica també.

1---------------------------------------4

El número 1 pot representar 253547(infants 0 -12 anys)
 i també 34070(infants11-12 anys).
Oi que ara els números ens donen una dimensió més ajustada de la  realitat.

La situació  és preocupant:  A Catalunya hi ha molts nens i nenes en el llindar de la pobresa. 

EVOLUCIÓ DE L'HEMINÒPTER ARGE ROSAE

Recordeu que ja fa dies que les larves d'aquest insecte havien teixit una mena de capoll(pupa) entrant així en la darrera fase de la seva vida per transformar-se en adult. Com volia seguir observant la seva evolució m'han acompanyat de vacances al país Basc. Ja n'he tornat d'aquest viatge i encara segueixen allà dins.

No he pogut resistir la curiositat i finalment he remenat entre les guies i... EUREKA!!!

Les guies són un instrument bàsic per a identificaranimals i plantes

En les pàgines 18 i 19 d'aquesta magnifica guia d'insectes trobo la següent informació:

Tot comparant aquesta imatge amb la obtinguda en el roser del jardí penso que pertenyen a la mateixa classe d'insecte.

Bé d'ara endavant seguiré esperant l'aparició d'un insecte volador que sortirà d'un capoll , però ara ja sé quin serà. Com diu un aforisme que se m'acaba d'acudir...
"LA CURIOSITAT S'HA MENJAT LA SORPRESA"
Molt escaient oi?

GERNIKA

Quan us parlava dels llocs que  he visitat aquests dies, esmentava la "Villa de Gernika". Hi vaig anar precisament un dilluns, que és precisament el dia de Mercat.Aquest dia de la setmana els baserritarres(aldeanos) baixen del caserio(baserria en euskera) per a vendre els productes dels seus horts. Les parades de venda són molt petites ja que només posen a la venda els productes més frescs que han pogut collir aquell dia i que són de gran qualitat.

 Un dels productes que jo considero especial, són uns petits pebrots verts que resulten deliciosos fregits amb oli d'oliva. Em vaig atansar a la senyora i li vaig :
- A como van els pebrots?
- A 60 cèntims.

I per què els considero especial aquesta hortalissa? us preguntareu. Sembla-se que no sóc l'únic. LLegiu la informació que he trobat en una pàgina d'internet:

EL PIMIENTO DE GERNIKA O PIMIENTO DEL PAIS

El pimiento de Gernika es conocido por su extraordinario sabor y gran calidad; consumido habitualmente frito como aperitivo, guarnición o primer plato, constituye uno de los alimentos más típicos de la gastronomía vasca.

El pimiento de Gernika es una variedad autóctona, desarrollada localmente, que sólo se produce y se envasa en Euskadi. Se trata de un pimiento fresco, recién cogido de la huerta, de carne fina y tierna, que se caracteriza por su forma estrecha y alargada, con sección triangular y con dos o tres lóculos poco marcados, y por su color, entre verde medio y verde oscuro. Estas particulares características y su calidad le han llevado a ser uno de los productos de Euskadi que cuenten con Eusko Label.

No sólo se presenta como una variedad autóctona, sino que es uno de los cultivos más antiguos de Euskadi. De hecho, sus semillas y los secretos sobre su cultivo se fueron transmitiendo de generación en generación a lo largo del tiempo.

Esta situación de secretismo empezó a cambiar hace unos quince años, más o menos, cuando el Gobierno vasco realizó un estudio a través del análisis de toda la producción de pimientos de Euskadi. Se encontró entonces con que había hasta 500 variedades diferentes. Posteriormente, se hizo una selección con el objeto de ofrecer al consumidor un producto homogéneo y de calidad. Así, esas 500 variedades se redujeron a tan sólo dos. 

JA ENTENC QUE PODRIEU PENSAR:

"ESTA INFORMACIÓN ME IMPORTA UN PIMIENTO" 

Però seguint  la conversa amb la venedora us he de dir que vaig quedar una mica desorientat. Ara entendreu la raó...

- Me pone un quilo por favor?

-No va por quilos, los vendo por docenas a 60 céntimos la docena.

Enteneu ara el motiu de la meva sorpresa. 

Aleshores vaig pensar : Aquests pebrots tenen valor individual , per unitat, que és independent del seu pes.
Vaig decidir comprar-ne 6 dotzenes. Aquí les teniu:

 Com es pot observar la mida dels pebrots no és gens uniforme

Cusiosa ordenació seguint el criteri de llargada

 Qualsevol unitat pot integrar una desena sense tenir en compte el seu pes i llargada.

El seu pes presenta també moltes variacions.

 Observant les diferències de pes existents entre cada pebrot costa més entendre per què no es venen a pes.

També vaig pensar : Quantes dotzenes formaran 1 quilo? Quin serà el preu d'un quilo

La primera pregunta ja té una resposta: 6 dotzenes pesen aproximadament 1 quilo
Aleshores  1 quilo val ......  6 dotzenes x 0,60 € = 3,60 €
Ara ho entenc millor 3,60 € el kilo és un preu molt alt. Penso que el pagès fa uns bons guanys adoptant aquest criteri de venda.
Penso que amb la venda d'aquest producte es valora més la qualitat que la quantitat(matèria)

 Si imaginem un pes mig de 10g per cada pebrot, i que tots s'ajustèssin a aquest pes, caldria 100 pebrots per a fer 1 quilo(1000g).
Aleshores 100 pebrots : 12 unitats =  8 desenes +4 pebrots
Si el preu és el ja convingut abans 60 cèntims la desena resultarà un preu total de  (8 x 60)+4(60:12)= 480+20= 500 cèntims= 5€uros el quilo.
Un preu gens econòmic!!!
En aquesta varietat d'un a un altre  pebrot  pot canviar: el pes, la talla, el color, el gust, l'aroma, el grau de picantor... però l'unic que es conserva és el preu. Curiós si més no oi????

URDAIBAI RESERVA DE LA BIOSFERA

En invierno, en primavera, en otoño… Da igual. Cualquier estación es buena para llegar a Urdaibai y disfrutar de estos paisajes tan cambiantes que la convierten en uno de los lugares más especiales y desconocidos de todo el País Vasco.

Ubicada en la costa norte de España, en pleno Golfo de Vizcaya, declarada por la UNESCO Patrimonio de la Humanidad y Reserva de la Biosfera en 1984, Urdaibai es un lugar perfecto para relajarnos y acercarnos a la naturaleza. Debe su nombre a la Torre de Urdaibai, que significa ‘el río de los jabalíes’, y cuyos restos se encuentran todavía entre Guernica y Forua.

Componen la comarca de Urdaibai 22 municipios. Cada esquina y cada pueblo nos acerca a una realidad muy diferente, debido a los constantes cambios en el paisaje provocados por el ciclo de las mareas.

Podemos deleitarnos en la observación de aves, como el aguilucho u otras aves migratorias, disfrutar de los bosques de encinar cantábrico, o darnos un baño en las innumerables playas que encontramos en toda la línea de la costa. 

Aquestes paraules són una  bona porta d'entrada  a les  terres que aquests darrers dies m'han encisat amb els seus paissatges plens de verds. Són terres de país en el qual vaig néixer i viure durant molts anys. 

Per tal de situar-nos un mapa ens anirà d'allò més bé

Urdaibai està situat en una de les províncies basques, concretament a Bizkaia de color groc en el mapa.

El meu lloc de naixement,  Sestao, està separat unes desenes de quilòmetres de Guernika que segurament és  la població més coneguda de la zona que aquests dies he visitat.

Sestao és una població molt gran i essencialment industrial situada a la riba d'una ria el Nervión. Allà vaig passar la meva infància i joventut envoltat de fàbriques i xemenèies,  que  tenyien el cel de roig foc i el terra de pols de ferro que amb la pluja formava una catifa de rovell.  

Quan jo era petit, mig segle enrera, el meu poble era així.  Assentat a la vora de la  ria i envoltat d'un ferri cinturó industrial.

Gairebé tothom vivia molt a prop de les fàbriques, envoltats de sorolls i fums. El meu pare i els pares dels meus amics eren obrers que cada dia, de bon matí, es perdien de vista en aquest bosc de ferralla per treballar-hi molt durament i tirar endavant les humils famílies que habitàvem pisos també  molt humils i senzills.

Vivíem amenaçats per una contaminació que posava en risc la salut dels habitants de tot el poble, però no en teníem una consciència plena. Jo penso ara, amb la perspectiva dels anys, que trobàvem normal viure en un núvol permanent i respirar verí.

Aquest carrer que es deia "Calle Chavarri" era la carretera principal que travessava el poble i que el comunicava amb la capital Bilbao. A l'altre vorera que no es veu a la imatge hi vivien amics meus i des dels seus balcons l'espectacle era impresionant. Les nits semblaven una festa de focs artificials. La vida dels treballadors en aquests forns era duríssima entre rius de ferro colat soportant temperatures inhumanes i respirant un aire asfixiant. En aquest forn precisament treballava el meu tiet que es deia Santiago Arteche, per a mi "tio Santi". Sent jo molt petit va emigrar a Veneçuela buscant una vida millor.

La ria era el canal de comunicació perfecte per transportar materies primes i els productes fabricats a les múltiples industries situades a la vora de l'aigua. En la foto un vaixell atracat en un moll.

Aquest és el moll de la Benedicta en el qual desballestaven vaixells fora d'ús.




Amb el pas dels anys i en la mesura que milloraven les economies de les famílies moltes van passar a habitar la part alta del poble i entre elles la meva.

Calle Via Galindo: la nova llar. Hi havia tan poc transit, que sovint jugàvem al futbol al bell mig del carrer.

En el barri A(antic) vaig viure la primera infància i al N(nou) l'adolescència i part de la joventut, fins que als 21 anys vaig decidir viure a Barcelona allunyant-me de la família i convertint-me així, jo també en un immigrant més, com el meu tiet Santi.

Fins els 9 anys vaig anar a escola a un col·legi  molt gran del qual no tinc practicament records. En el temps de la república es deia "Escuela pública Vista Alegre" .Després de la guerra civil i durant la dictadura franquista va canviar aquest nom tan bonic per " Queipo de Llano" que és el nom d'un dels generals colpistes que van fer el cop d'estat contra la república.

Actualment mostra aquest aspecte i és un col·legi públic. Amb l'adveniment de la democràcia li va ser restituït el nom de "Vista alegre".

Quan tanco els ulls i intento recuperar algun record, veig un nen petit assegut en una cadira i mirant la llum que penetra per uns finestrals altíssims i inabastables.

També recordo que ja de  jove vaig escriure aquest record, com una petita carta adreçada als meus pares. Era una mena de retret que els feia per haver deixat que m'apartessin de la llar sent tant petit. Deia així:

"Era natural que a los quatro años me echarais a volar, por aquella cuesta abajo con la bolsa bajo el brazo, pan y chocolate para desayunar. Sentado en una sillita mis ojos asustados no dejaban de mirar, derritiendo ventanales cargaditos de geranios que nunca alcancé a regar."

Temps després em va impresionar el poema del gran poeta Antonio Machado, "recuerdo infantil" ,perquè en llegir-lo em va envaïr un sentiment de tristor  profunda i la meva memòria es va convertir en una finestra "lànguida y húmeda"

RECUERDO INFANTIL
        Una tarde parda y fría                
de invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.

Antonio Machado

        Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo, y muerto Abel,
junto a una mancha carmín.
        Con timbre sonoro y hueco
truena el maestro, un anciano
mal vestido, enjuto y seco,
que lleva un libro en la mano.
        Y todo un coro infantil
va cantando la lección:
«mil veces ciento, cien mil;
mil veces mil, un millón».
                   
Una tarde parda y fría
de invierno.Los colegiales
estudian.Monotonía
de la lluvía tras los cristales.
                         
Ara que llegeixo aquests versos he tingut una intuició que la explicaria  amb aquesta frase:

La monotonia i l'avorriment maten fins i tot els records.