dissabte, 27 d’agost del 2011

GERNIKA

Quan us parlava dels llocs que  he visitat aquests dies, esmentava la "Villa de Gernika". Hi vaig anar precisament un dilluns, que és precisament el dia de Mercat.Aquest dia de la setmana els baserritarres(aldeanos) baixen del caserio(baserria en euskera) per a vendre els productes dels seus horts. Les parades de venda són molt petites ja que només posen a la venda els productes més frescs que han pogut collir aquell dia i que són de gran qualitat.

 Un dels productes que jo considero especial, són uns petits pebrots verts que resulten deliciosos fregits amb oli d'oliva. Em vaig atansar a la senyora i li vaig :
- A como van els pebrots?
- A 60 cèntims.

I per què els considero especial aquesta hortalissa? us preguntareu. Sembla-se que no sóc l'únic. LLegiu la informació que he trobat en una pàgina d'internet:

EL PIMIENTO DE GERNIKA O PIMIENTO DEL PAIS
El pimiento de Gernika es conocido por su extraordinario sabor y gran calidad; consumido habitualmente frito como aperitivo, guarnición o primer plato, constituye uno de los alimentos más típicos de la gastronomía vasca.

El pimiento de Gernika es una variedad autóctona, desarrollada localmente, que sólo se produce y se envasa en Euskadi. Se trata de un pimiento fresco, recién cogido de la huerta, de carne fina y tierna, que se caracteriza por su forma estrecha y alargada, con sección triangular y con dos o tres lóculos poco marcados, y por su color, entre verde medio y verde oscuro. Estas particulares características y su calidad le han llevado a ser uno de los productos de Euskadi que cuenten con Eusko Label.

No sólo se presenta como una variedad autóctona, sino que es uno de los cultivos más antiguos de Euskadi. De hecho, sus semillas y los secretos sobre su cultivo se fueron transmitiendo de generación en generación a lo largo del tiempo.

Esta situación de secretismo empezó a cambiar hace unos quince años, más o menos, cuando el Gobierno vasco realizó un estudio a través del análisis de toda la producción de pimientos de Euskadi. Se encontró entonces con que había hasta 500 variedades diferentes. Posteriormente, se hizo una selección con el objeto de ofrecer al consumidor un producto homogéneo y de calidad. Así, esas 500 variedades se redujeron a tan sólo dos. 

JA ENTENC QUE PODRIEU PENSAR:
"ESTA INFORMACIÓN ME IMPORTA UN PIMIENTO" 
Però seguint  la conversa amb la venedora us he de dir que vaig quedar una mica desorientat. Ara entendreu la raó...
- Me pone un quilo por favor?
-No va por quilos, los vendo por docenas a 60 céntimos la docena.

Enteneu ara el motiu de la meva sorpresa. 
Aleshores vaig pensar : Aquests pebrots tenen valor individual , per unitat, que és independent del seu pes.
Vaig decidir comprar-ne 6 dotzenes. Aquí les teniu:


 Com es pot observar la mida dels pebrots no és gens uniforme

Cusiosa ordenació seguint el criteri de llargada
 Qualsevol unitat pot integrar una desena sense tenir en compte el seu pes i llargada.
El seu pes presenta també moltes variacions.





 Observant les diferències de pes existents entre cada pebrot costa més entendre per què no es venen a pes.
També vaig pensar : Quantes dotzenes formaran 1 quilo? Quin serà el preu d'un quilo

La primera pregunta ja té una resposta: 6 dotzenes pesen aproximadament 1 quilo
Aleshores  1 quilo val ......  6 dotzenes x 0,60 € = 3,60 €
Ara ho entenc millor 3,60 € el kilo és un preu molt alt. Penso que el pagès fa uns bons guanys adoptant aquest criteri de venda.
Penso que amb la venda d'aquest producte es valora més la qualitat que la quantitat(matèria)

 Si imaginem un pes mig de 10g per cada pebrot, i que tots s'ajustèssin a aquest pes, caldria 100 pebrots per a fer 1 quilo(1000g).
Aleshores 100 pebrots : 12 unitats =  8 desenes +4 pebrots
Si el preu és el ja convingut abans 60 cèntims la desena resultarà un preu total de  (8 x 60)+4(60:12)= 480+20= 500 cèntims= 5€uros el quilo.
Un preu gens econòmic!!!
En aquesta varietat d'un a un altre  pebrot  pot canviar: el pes, la talla, el color, el gust, l'aroma, el grau de picantor... però l'unic que es conserva és el preu. Curiós si més no oi????



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada