diumenge, 10 de juliol del 2011

Una última mirada a l'espai protegit

L'estiu per fi ha arribat
El silenci, el rei, la llum, la reina,... d'un reialme deshabitat
Juliol implacable, calor ofegant, gota de suor al front .
Passadís solitari, ningú no se l'imagina un mes enrera ple de veus i peus petits
Finestra enllà el pollancre llueix un vestit verd llempant
El pollancre creixerà i nosaltres també. L'estiu és un bon temps per fer-se gran.
Un vidre els separa. Dos mons: dins, fora. La vida  es dispersa .
L'aire és calent però fa olor de llibertat i mandra
Els girasols floreixen quan ja no som a l' escola
Mirant sempre cap el sudest
L'espiga de  gramínea ha deixat anar les llavors
La planta de l'alfals forma uns poms de color lila molt vistosos

Els caragol s'amunteguen en els brots tendres de l'enciam


Les flors del card ja sec, es van esmicolant per l'acció del vent i el sol.

La corratjola cargola la seva tija al voltant d'una herba més resistent

La planta de l'enciam ha assolit unes dimensions a les que no estàvem acostumats

Les seves flors han perdut els pètals i s'estan modificant

Algunes  fulles del pollancre es van desprenent de les branques. Són un prodigi de color i recorden els tons de la tardor



L'olivera mostra els seus fruits verds i pigats

El plantatge també creix al noste jardí, com als prats de Castellar de N'hug però no és tant abundós

Catifes de llavors de plàtan apedacen el terra

La menta escampa el seu aroma penetrant i agradable

La garsa ha mudat una ploma que ha anat a parar sobre el matoll del romaní

Els Bernats pudents "passant l'estona"
No massa lluny. en un pi proper un pollet de pardal reclama a crits el seu sustent.

La mare s'atansa amb uns grans a la boca per omplir-li el pap.Quan tornem al setembre, potser el veurem visitant les menjadores i fins i tot l' anellarem. Aleshores tal i com ens ha ensenyat en Fede direm: "Passer domèsticus de l'any"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada