dimecres, 3 d’agost del 2011

EL RECORD D'UNA VIVÈNCIA QUE BEN SEGUR NO OBLIDAREM MAI

Ahir vaig fer una sortideta cap a la platja. Com que bufaba molt vent , la sorra s'enlairava i el mar estava una mica encabritat. En aquestes ciscunstàncies vaig decidir caminar una mica per un passeig paral·lel a la platja.
Al cap d'una estona vaig arribar a un lloc especial. I dic especial, perquè de seguida vaig sentir que hi havia estat abans. Només va ser un moment de dubte ja que tot seguit em van venir al cap un munt d'imatges .
És un indret que vosaltres també heu trepitjat no fa gaire anys. Us proposo el repte d'endivinar on està. Us mostraré fotos i a veure com rutlla la vostra memòria. Ànims!!!!

Aquest és el lloc!!!


Mirant al mar, una escullera
Mirant a terra, un enoooooorme xemenèia.

Al voltant d'aquesta estrella vau fer un joc molt divertit
                             No recordeu la Rosa dels Vents!!!


                                            Potser us vindrà al cap el xivarri i les corredisses de nens i nenes  al voltant de la Rosa .
Per cert el vent de mestral em va acabar  posant el cap, cap avall
  Si encara no has trobat el lloc ni el moment, hauràs d'esperar. Paciència!!!!

Em penso que ja t'hauràs situat. Si no és així clica sota i ja no  t'en quedarà cap dubte.




Tinc un avi amb la barba blanca
i una pipa encesa
que tan sols fa fum,
que m´explica contes de naus perdudes
enmig de les ones. Que estima sols
als peixos, aigües, doncs ha viscut sempre
entre barques, platges, encara és ara un
brau mariner.

Quan ell deixa el port,
inflades ja les veles
per llençar-se a la mar,
diu adéu als peixos, no temeu,
ja sabeu que jo no us faré mai cap mal
i si em seguiu podrem cantar tot seguint
el ritme de les ones del mar.

Tinc un avi....

Quan la barca descansa
surant en les aigües
per les què ha lliscat,
l´avi es tomba a proa,
cara al cel, pensant en a llarga estona
en tot el que ha viscut.
És feliç somniant que està en un món
on tot és senzill, com les ones del mar.







Recordes al capità Nemo i el seu submarí  NAUTILUS

I la visita al port de Vilanova??
I el taller on fèiem un mural del mar


ARA QUE HI PENSO..........
Sabeu perquè el submarí del capità Nemo es deia d'aquesta manera, Nautilus????

El nautilus és un cargol de mar i un veritable fòssil vivent. Aquests dies vaig  visitar a Granada "El parque de las ciencias" un espai molt semblant  al "Cosmocaixa". En aquest museu de les ciències vaig poder contemplar i gabar aquest bellíssim caragol.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada